Le Palacete es troba en el cor d’aquest emblemàtic barri de Barcelona

P1120403

Resum sobre el seu origen i història

Abans de pertànyer a Barcelona, Gràcia ja havia nascut com a poble a l’encreuament de dues vies romanes, una procedent de les Gàl·lies (actual França), Travessera de Gràcia, i l’altra que unia Barcelona amb Sant Cugat, passant pel que és actualment Passeig de Gràcia i Gran de Gràcia.

Gràcia va néixer al centre de la plana de Barcelona, al voltant de l’antic camí que conduïa de Barcelona a Sant Cugat, avui el Carrer Gran de Gràcia, que es trobava sobre una rica xarxa hidrogràfica de rieres i torrents. Després de la prohibició el segle XIV de crear noves esglésies, monestirs o hospitals dins del recinte emmurallat de Barcelona, a la plana barcelonina es van anar assentant diferents ordes religiosos. En aquest marc, l’any 1626 hi havia una pauta bàsica comuna: una plaça rectangular centralitzava l’ordenació de les parcel·les delimitades per carrers que respectaven el traçat de muntanya a mar descrit per les rieres i torrents de la zona. A més de la proliferació de les populars places de Gràcia, el resultat global, visible ja un segle més tard, va ser un barri d’estructura irregular, però al mateix temps coherent.

Paral·lelament a la realització d’aquest pla urbanístic, durant el segle XIX es va desenvolupar l’activitat industrial i menestral de Gràcia. Encara que sense arribar a la intensitat dels municipis veïns de la plana, en aquesta època Gràcia es va convertir també en un important centre de producció tèxtil, gràcies als artesans que treballaven amb telers manuals i a l’assentament de fàbriques de vapor. Amb el temps, les activitats relacionades amb la tipografia i els llumins es van sumar a la producció tèxtil i els baixos de les cases van ser ocupats per negocis artesanals de tota mena. Tot això es va unir al creixement de l’associacionisme polític i cívic, recolzat per l’auge de les publicacions impreses. Van néixer així agrupacions de tota mena com la Cooperativa de Teixidors a Mà (1876), Els Lluïsos (1855), el Centre Moral i Instructiu (1869) o l’Orfeó Gracienc (1895), per citar-ne algunes.

Els primers anys d’aquest desenvolupament van ser en paral·lel a la lluita del barri per aconseguir l’autonomia municipal, que va aconseguir finalment l’any 1850. En aquests moments Gràcia tenia més de 13.000 habitants i ocupava una extensió superior al perímetre actual del barri, ja que incloïa la zona de la Salut i part del sector oriental de l’actual barri de Sant Gervasi. Les obres públiques i les millores en la comunicació i les infraestructures no es van fer esperar: il·luminació de gas del municipi (1852), parada del tren de Sarrià a la part oest de Gràcia (1863), primer tramvia de cavalls entre Barcelona i Gràcia (1872), aprovació del projecte del Mercat de la Llibertat (1888), Mercat de l’Abaceria Central (1892), etc.

La condició de vila duraria 47 anys, fins a l’agregació de Gràcia a Barcelona el 1897. En aquesta data la vila comptava ja amb més de 60.000 habitants i 5.500 edificacions i va passar, no sense resistència, a ser novament un barri més de Barcelona.

gracia-barcelona-bicicleta

En l’actualitat el barri de Gràcia és amo d’un esperit bohemi, on viu un conglomerat de gent de tot el món, artistes i famílies amb una tradició de segles i és visitat assíduament per turistes de tot el món.

Els carmelites descalços de la Rambla van establir el Convent de Sant Josep a l’actual Plaça de Lesseps, que va passar a conèixer-se com la Plaça dels Josepets. L’església es va dedicar a la Mare de Déu de l’Anunciació Plena de Gràcia i, d’aquesta manera, es va donar origen primer al nom del camí de Gracia i, posteriorment, al topònim del barri. Amb el temps, els voltants del convent i de la resta d’assentaments monàstics de Gràcia es van anar urbanitzant, sobretot als voltants del camí, que en alguns trams va arribar a tenir aspecte de carrer.

carteles-fiestas-de-gracia

Però va ser al llarg del segle XIX quan Gràcia va viure el seu gran desenvolupament urbà i industrial, que es va veure reflectit en la consecució de l’autonomia municipal i el naixement d’un important activisme social i obrer. El primer pas es va donar l’any 1801, quan Barcelona va iniciar un llarg projecte de desenvolupament urbanístic destinat a solucionar el problema de l’habitatge obrer de la capital. El lloc escollit per a això va ser el barri de Gracia, l’antic territori del qual es va reorganitzar en 83 parcel·les amb sengles projectes urbanístics destinats a la construcció d’habitatges.